|
 |
La majoria dels metalls,
sobretot els de base ferromagnètica, quan estan exposats a l'atmosfera
salina de clorur sòdic, pròpia de l'ambient marí humit i en presència
d'oxigen, sofreixen alteracions químiques estructurals basades en
fenòmens d'oxidació-reducció. Aquests canvis químics acaben per
desembocar en un procés de desintegració conegut comunament com a
corrosió.
El temps necessari perquè comenci a desencadenar-se el procés de
corrosió, depèn de la composició dels metalls, la temperatura, el grau
d'humitat, la concentració de sals, presència d'altres contaminants,
etc., i finalment del grau de protecció dels acabats.
En ocasions podem veure, en zones costaneres, "acers inoxidables" (sense
protecció), tenyits de les típiques taques vermelloses de l’òxid
de ferro, a causa que són de baixa qualitat. Si s'apropa un
imant a aquests acers, es pot comprovar
que són atrets, cosa que no succeeix amb els acers inoxidables d'alta
qualitat tal com l'AISI 316-L,
AISI 316 Ti,
etc., els quals són totalment antimagnètics.
No obstant això, en altres ocasions, ens trobem amb grans estructures de
ferro, dotades de recobriments d'alta qualitat, que resisteixen molt bé
els efectes de la corrosió, encara que requereixen una gran
servitud de manteniment. És el cas de
ponts com el Golden
Gate de San Francisco, la torre Eiffel de
París, les plataformes petrolíferes, els grans vaixells
semisumergíbles per traslladar grans
càrregues (val la pena detenir-se en els detalls de la imatge annexa),
etc.
Per estudiar a escala de laboratori els aliatges i composicions
metàl·liques més resistents i les proteccions més eficaces, s'utilitzen
les cambres d'assaigs de corrosió
accelerada.
Els assaigs de realitzen sota normes internacionals que són adoptades
pels diversos països i traduïdes als seus respectius idiomes.
Els assaigs més antics i que continuen sent els més comuns en
l'actualitat, estan basats en la permanència de les provetes en una
atmosfera humida de clorur sòdic atomitzat, a temperatura controlada,
durant un determinat període de temps. Transcorregut el qual l'assaig
finalitza.
No obstant això en l'actualitat, cada vegada és major el nombre de
sectors que demanden normes basades en assaigs combinats de cicles
repetitius formats per períodes d'esprai salí, seguits de períodes
d'assecatge controlat i posterior humidificació. Aquests assaigs
reprodueixen molt més fidelment la realitat que els anteriors.
Com del que es tracta és en cas de reproduir a escala de laboratori el
que succeeix en la vida real, és totalment vàlida l'observació següent:
Es corroeix menys l'àncora d'un vaixell enfonsat, submergida al mar, que
l'àncora d'un vaixell operatiu (votar i salpar, repetitivament), sotmesa
als cicles ambientals diaris, amb fases de boira salina, assecatge i
alta humitat, conjuntament amb les variacions tèrmiques entre la nit i
el dia.
La primera cambra d'assaigs per boira
salina, que ens consta fou subministrada a Espanya, va ser fabricada per
la societat francesa LMPC (Le
Materiel Phisico Chimique), amb el
propietari del qual, director gerent i enginyer químic, Dr.
Alex Flam, vam tenir amistat personal i
vàrem compartir moltes jornades de treball
a Neuilly sud Marne,
així com també agradables tertúlies durant el nostre mes d'estada
a Paris.
Aquesta primera cambra va ser
subministrada a la companyia Auxiliar dels Ferrocarrils (Macosa)
en els anys seixanta i conclòs el contracte de col·laboració establert
amb LMPC, CCI
va començar a desenvolupar aquests equips en territori espanyol.
www.cci-calidad.com |
