Els tipus i corrosió més comunament
considerats a nivell internacional són els següents:
Corrosió salina neutra:
La produïda per l'ambient marí sense
presència de components àcids (pH al voltant de 7).
Corrosió salina àcida:
La produïda per ambients actius en els
quals, a més de la presència de sals diverses tals com el ClNa, SO4Cu,
etc., poden existir concentracions d'àcids, tals com l'àcid acètic
procedent de les silicones emprades a la fusteria metàl·lica de
l'alumini, àcid úric en granges, etc., per exemple.
Corrosió humida:
Aquesta generada per un medi actiu que
es troba en fase líquida (aigua de mar, per exemple).
Corrosió seca:
Quan l'agent extern desencadenant no
requereix específicament la presència d'un agent líquid (parell galvànic
per contacte amb un altre metall, per exemple).
Corrosió uniforme:
Quan es produeix amb igual intensitat en
la totalitat de les peces.
Corrosió localitzada:
Quan sol es produeix en una àrea
concreta de les peces.
Corrosió per immersió contínua:
Quan els materials se submergeixen en
medis líquids.
Corrosió urbana:
La generada per la contaminació
procedent dels combustibles dels automòbils i les de les calefaccions en
presència d'humitat.
Corrosió industrial:
La produïda per la contaminació
procedent de les emissions dels processos industrials en presència
d'humitat (boira àcida).
Acció corrosiva de la humitat:
Produïda per vapor d'aigua hiperoxigenat
per microbombolleig d'aire, i per aigües amb excés de catió H+ residual
com a conseqüència de l'ús de sistemes de tractament iònic.
Corrosió a altes temperatures:
Produïda als forns com a conseqüència de
l'emanació de gasos oxidants, hidrogen procedent de molècules d'aigua en
estat de vapor, sulfatació, carburizació, etc., a altes temperatures.
Corrosió microbiològica:
Provocada per la contaminació de
bacteris aerobis i anaerobis existents en aigües amb altes
concentracions salines, típiques dels mars i oceans, llacs salats i
fosses salines. Les més significatives són les anomenades ferrobacteries.
Corrosió per interacció amb metalls líquids o dissolts:
Quan un metall líquid com el mercuri
produeix una migració de l'altre metall interaccionat en forma
d'amalgama. També pot produir-se quan els metalls entren en contacte amb
solucions líquides que contenen altres metalls dissolts.
Corrosió per Cavitació:
La cavitació és un tipus particular de
corrosió per erosió i és, freqüentment, la causa de picadures a les
parets dels cilindres dels motors d'explosió.
La cavitació de la paret del cilindre es produeix quan bombolles d'aire
a la superfície del mateix li treuen la pel·lícula protectora de rovell.
Corrosió per irregularitats geomètriques superficials:
També coneguda com "Crevice", es genera
als porus, buits o fissures existents a la superfície dels metalls com a
conseqüència de bombolles o defectes de recobriments sobre les
esmentades concavitats, de manera que en l'interior dels mateixos
penetren solucions liquides les quals actuen com un ànode concentrat
capaç de desenvolupar el procés corrosiu.
Corrosió per picat:
També coneguda com corrosió per "pitting",
està caracteritzada per l'aparició de petits punts de rovello fàcilment
observables en àrees poc afectades per la corrosió. Es produeix per
l'aparició de microànodes, els quals en interaccionar com a parell
galvànic amb l'àmplia superfície catòdica de la peça, produeixen la
dissolució puntualment localitzada del metall en l'esmentat punt
(picadura).
Corrosió per fricció:
"Freeting" també denominada ocorre com a
conseqüència de l'abrasió superficial generada per la fricció repetitiva
entre metalls com conseqüència del moviment de mecanismes solidaris, de
tal manera que en fer-se vulnerables les superfícies, es genera òxid en
les erosions produïdes.
Corrosió galvànica:
Es produeix quan dos metalls, els
potencials dels quals d'oxidació-reducció són clarament diferenciats,
s'uneixen íntimament en presència d'un electròlit. En aquestes
condicions es genera una autèntica pila galvànica en la qual l'ànode en
rovellar-se comença a generar un flux electrònic amb el conseqüent
despreniment progressiu de la superfície del metall.
Corrosió sota tensió:
Es produeix com a conseqüència de la
combinació de dos efectes simultanis tals com un medi ambient corrosiu,
unit a una tensió mecànica tal com a la produïda pels efectes continuats
de tracció, flexió i torsió, etc.
El deteriorament superficial produït en
tals condicions apareix en forma de microrroturas tals com a
clivellaments progressius (fatiga per corrosió).
Corrosió Kesternich:
És la mateixa que la corrosió
industrial. Consisteix en l'atac corrosiu produït pel SO2 en presència
d'humitat saturada a condensació, sota condicions tèrmiques controlades.
Corrosió per immersió alternativa:
Es produeix quan les superfícies
metàl·liques són periòdicament cobertes per l'aigua de mar, per exemple,
a intervals repetitius provocats per l'onatge, marees, etc.
Corrosió climosalina:
També anomenada de cicles climàtics
combinats amb boira salina. Es el que representa més fidelment el que
succeeix en la realitat amb els cicles nocturns i diürns, on a la nit
puja la humitat baixa el punt de rosada (clima humit), a trenc d'alba
puja la temperatura i baixa la humitat (assecat), i alternadament es
produeixen les deposicions de la boira salina dispersada pel mar.
Corrosió induïda:
Es la que no està causada de manera
directa per l'agent primari que interacciona amb el metall en qüestió,
sinó per la influència dels subproductes derivats dels esmentats agents
primaris. Aquest tipus de corrosió també es denomina corrosió influïda.
Es el cas de l'acció dels microorganismes biològics, els quals generen
derivats metabòlics que desprenen components àcids, que, influeixen en
la cinètica del procés de corrosió.
La simulació de tots els tipus de corrosió esmentats es realitza a les
cambres d'assaigs de corrosió accelerada.
CCI ve desenvolupant des de 1967, sota la Certificació AENOR, cambres de
simulació climàtica, entre les quals es troben les cambres d'assaigs de
corrosió accelerada, en totes les versions, capaços de reproduir
qualsevol ambient marí, industrial o urbà, que pugui trobar-se en
condicions naturals o artificials i accelerar-lo a requeriment. Referent
a això és de destacar que CCI ha desenvolupat aquest tipus de cambres
per al Centre Nacional d'Investigacions metal·lúrgiques CENIM,
pertanyent al Consell Superior d'Investigacions Científiques, Empresa
Nacional Siderúrgica etc., i les companyies més rellevants del sector,
entre altres entitats públiques i universitats diverses.
www.cci-calidad.com |