CAMBRES D'ASSAIGS - CCI CONTROL DE QUALITAT

NOTICIES

IniciEmpresaProductesNovetatsServeisQualitatReferènciesNoticiesArticlesContactar

 

Fissió i fusió nuclear JEN-ITER-HIPER. Assaig de materials de reactors

 

 

Els que estàvem al servei de l'antiga Junta d'Energia Nuclear en els anys setanta (avui CIEMAT) sota la presidència de José Maria Otero Navascués, la fissió nuclear era la base del nostre treball diari; sobretot els que irradiàvem directament en el nucli del reactor JEN-1 (refrigerat per aigua pesada) de forma rutinària, per produir isòtops radioactius, realitzar anàlisi de traces per a la policia científica, investigacions multidisciplinàries (com la investigació de la metabolizació del coure radioactiu en llavors de tomàquet, realitzat per Miguel Angel Beteta Garmendia i que va ser publicat en la Reial Societat Espanyola de Física i Química) i assaig de materials diversos per activació neutrònica.


Entre els projectes d'investigació realitzats pel nostre equip es pot destacar l'anàlisi de les mostres de pols i roca lunar que les naus Apolo portaven a la Terra i que la NASA ens enviava a la Secció d'Activació neutrònica dirigida per Julio Petremén i Antonio Travesí Jiménez amb la col·laboració de Juan Palomares López, Juan Adrada García, Luís Company Barceló i el que escriu Miguel Angel Beteta Garmendia, (dins del projecte internacional de col·laboració científica, en el que tots estàvem orgullosos de col·laborar). Record el primer analitzador multicanal de partícules gamma que vam haver d'aprendre a manejar sense cap ajuda; ànima del projecte, tenint en compte que ens permetia identificar tots els àtoms existents en la matèria, en funció de l'energia dels pics energètics dels isòtops radioactius resultants de la irradiació.


Era l'època de la bomba de Palomares (la bomba atòmica que es va desprendre d'un bombarder americà i va caure a la costa de Palomares, i el famós bany de Manuel Fraga Iribarne per calmar la inquietud de la població), que vam tenir allà mateix en una caseta que es va construir a l'efecte (custodiada el cos propi de la Guàrdia Civil), la fuita radioactiva que llavors es va portar en secret i que va afectar a l'agricultura de la província de Madrid (encara puc recordar l'olor fètida de les coliflors que arribaven en camions per ser analitzades), la vistosa vestimenta dels que treballaven a la producció de Plutoni, les visites a la secció d'aigua pesada en la qual treballava el meu estimat amic Miguel Angel Fernández, les classes de tennis impartides per l'excampió de la Copa Davis Maturana, la tesi doctoral relativa al marcat d'olis lubricants amb isòtops radioactius de Mari Carmen Piñar (filla del polític Blas Piñar) i tants altres, la disciplina militar existent, etc., etc.


Recordo que en aquell temps ens va cridar l'atenció l'arribada del nou concepte de fusió nuclear, portada de la mà de Guillermo Velarde.


Tots sabíem que un neutró procedent de l'Urani (U-235) generat en el nucli del reactor, en incrustar-se en el nucli d'un àtom estable el fissionava, alliberant nous neutrons, que al seu torn en fisionaven d'altres, creant una reacció en cadena, amb una generació d'energia i de partícules subatòmiques radioactives extraordinària.

Després hem sabut que la fusió nuclear es produeix en un reactor absolutament diferent, com ho és l'ITER (imatge), el qual posseeix una cambra toroïdal en la qual intensíssims camps electromagnètics obliguen els protons i neutrons del deuteri i del triti a apropar-se tant com per contrarestar la repulsió de les càrregues de diferent signe i formar nous nuclis d'heli, alliberant una energia monstruosa equivalent a la d'un Nou Sol.


També sabem que això es pot aconseguir amb la tecnologia làser per al confinament inercial, el projecte europeu del qual ha estat denominat HIPER.


Es una nova era en la que Espanya participa en temes de seguretat, medi ambient i tecnologia, especialment en el disseny de les cambres on es produirà la reacció, o l'estudi dels materials que formaran el blanc i la cambra on es col·locarà el deuteri i triti, com a combustible nuclear, en lloc del U235 o Plutoni emprat en la fissió.

 

CCI ve desenvolupant des de l'any 1979 cambres d'assaigs de materials per a tecnologia nuclear. Referent a això és de destacar que CCI ha subministrat aquest tipus de cambres al CENER-CIEMAT del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), diverses centrals nuclears d'Espanya, universitats i centres tecnològics relacionats.

 

www.cci-calidad.com

 

Inici  Tornar

Petició oferta          Petició informació          Consulta