|
|
Determinats
microorganismes existents en l'aigua són capaços de causar corrosió a
les superfícies metàl·liques submergides. A aquest tipus de corrosió se
l’anomena corrosió microbiològica.
Els investigadors han identificat algunes espècies de bacteris "hidrogen
dependents" que usen l'hidrogen dissolt de l'aigua en els seus processos
metabòlics, provocant una diferència de potencial electroquímic (DPE)
enmig circumdant. Aquesta DPE és la responsable de provocar el picat
conegut com "pitting".
Aquest tipus de microorganismes, associats generalment al procés de
corrosió, tenen la característica comuna de formar part, o participar en
el cicle del sofre de la naturalesa, en el qual coexisteixen dos tipus
de bacteris; les oxidants (aeròbies), i les reductores (anaeròbies).
En el grup dels bacteris oxidants, el gènere més important és el "Thiobacillus"
i les espècies relacionades amb els processos de corrosió són: "Th.
thipoparus", "Th. concretivorus" i "Th. thio - axidans", mentre que en
el de les reductores, podem distingir dos gèneres: "Desulfovibrio" i "Desulfotomaculum".
Tots aquests bacteris tenen la particularitat de poder créixer en medis
aquosos amb altes concentracions de sals, la qual cosa fa que se les
trobi freqüentment als mars i oceans, llacs salats i pous d'aigua amb
alta salinitat.
Els bacteris oxidants del ferro s’anomenen ferrobacteris, a causa que
tenen la capacitat de transformar el Fe++ en Fe+++, generant
precipitacions d'hidròxid fèrric hidratat a la seva superfície.
En virtut d'això, i tenint en compte l'enorme quantitat de sals
dissoltes en l'aigua dels nostres mars, de les quals el ClNa hi ha en
una proporció mitja compresa entre 32 i 37 g/l, podem afirmar que la
corrosió microbiològica en els acers submergits representa un fenomen
realment important a tenir en compte a l'hora d'estudiar el tipus de
recobriments de protecció emprats en infraestructures tals com els ponts,
les plataformes petrolíferes, els vaixells, etc.
El problema afegit és que, una vegada produïda la contaminació
bacteriana, encara que els materials fèrrics s'extreguin del medi marí,
en presència de O2 i ambient humit, el fenomen corrosiu
persisteix, evidenciat per l'aparició de matèria orgànica (formació de
floridures, per exemple). Es per això que per interrompre el procés de
deteriorament, en el cas per exemple de materials arqueològics rescatats
del fons del mar, és necessari fer ús de les cambres biocides
climatitzades, capaces de destruir els esmentats bacteris.
Per desenvolupar els recobriments de protecció més fiables i duradors,
és necessari realitzar assaigs en laboratori amb cambres de corrosió
accelerada per immersió alternativa i cambres amb atmosferes modificades
de gasos controlats específics.
www.cci-calidad.com |
