Quan emprem la
terminologia "caracterització", sigui de cambres climàtiques o de
qualsevol tipus de cambra d'assaigs tèrmics i higrotèrmics, no tenim més
remei que fer referència a ENAC, que és l'Entitat Nacional d'Acreditació
oficial del Govern espanyol.
ENAC, al seu document
NT-04 Rev. 2 Junio 2004
considera que les certificacions de les cambres d'assaigs no han de ser
tractades com a calibratges, sinó com "caracterització de medis isoterms".
Considerem correcte utilitzar el terme "caracterització" per a la
certificació de sistemes higrotèrmics, i deixar el concepte de
calibratge per als instruments, però com a enginyers, considerem
desencertada la terminologia "medis isoterms" per les següents raons:
Al diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua trobem com a
accepcions de la paraula isoterm/a, les que a continuació exposem
literalment:
(D'iso- i -termos).
1. adj. isotèrmic (que manté la temperatura).
2. adj. Fís.
D'igual temperatura.
3. f. Meteor. En
corba per a la representació cartogràfica dels punts de la Terra amb la
mateixa temperatura mitja d'anual.
Al diccionari no consta isoterm, sinó isotèrmic, i en tot cas fa
referència solsament a temperatura i no a humitat. Per tant no és
encertada.
En la segona i tercera accepcions, es fa referència a "igual
temperatura", resultant que no és adequada la seva utilització ja que un
medi isotèrmic pressuposa que la temperatura és idèntica en tot el seu
espai, cosa que no és cert (per això ha de ser caracteritzat). D'altra
banda, tampoc no fa referència a la humitat, qüestió contradictòria amb
la definició del document ENAC, que la preveu. Per tant, tampoc no és
encertada.
D'altra banda, en Termodinàmica la paraula isoterm fa referència a
temperatures constants i d'irreversibilitat de transferència de calor,
d'una banda, i de processos adiabàtics i d'aïllament tèrmic, per un
altre. Tots ells no exactament enquadrats en les qualitats exigibles a
les cambres tèrmiques i higrotèrmiques per ser considerades
caracterizables. Una vegada més, tampoc no fa referència a la variable
humitat. Per tant novament considerem que la terminologia "medis
isoterms" no és encertada.
(En la imatge s'observa l'interior d'una cambra d'assaigs amb funcions
ambientals diverses).
Tampoc no considerem correcte el procediment que segueixen alguns
laboratoris i usuaris, consistent a donar per calibrada una cambra
d'assaigs sense més que desmuntar el regulador/indicador de temperatura
i/o humitat, i portar-lo a calibrar a un laboratori acreditat. Això és
absolutament incorrecte, per la senzilla raó que un regulador és un
instrument, però una cambra climàtica és un sistema. Un sistema, a més
complex, en el qual intervenen molts factors, tals com velocitat de
l'aire, potència calefactora instal·lada, coeficient global de
transmissió de calor de l'aïllant emprat en la construcció (no tots els
fabricants desenvolupen cambres tan perfectament aïllades com per ser
definides d'isotèrmiques), mida del recinte (no és el mateix una cambra
de 80 litres que de 50.000 litres), mida i geometria de l'espècimen,
etc., etc.
Aquests van ser precisament els motius de discrepància plantejats pel
Sr. Miguel Angel Beteta Garmendia, (enginyer químic i director tècnic de
CCI- CCILAB), en l'última convocatòria del subcomitè tècnic de
calibratge de temperatura i humitat celebrat a Madrid, dirigit pel Sr.
Robert Benyón de l'INTA, en el qual en representació de CCILAB va
participar com a membre de l'esmentat subcomitè.
Segons allà es va manifestar, sota el nostre criteri, el que ha de ser
calibrat o caracteritzat, com agradin en anomenar finalment, és l'ESPAI
MOSTRAL, és a dir, l'espai aeri en el qual se situen les peces sotmeses
a assaig, i no altres llocs de l'interior quan la cambra aquesta buida,
perquè el que compta i el que interessa és l'assaig de l'espècimen i no
el valor de la temperatura o d'humitat en un angle llunyà de la cambra,
per posar un exemple.
No és en cas d'estranyar que al document d'ENAC faci referència a
l'absència d'un criteri uniforme dins de l'EA.
Cal recordar que fa ja 6 anys Miguel Angel Beteta Garmendia va proposar
la utilització de la terminologia següent:
Caracterització de cambres tèrmiques i higrotèrmiques.
Aquesta terminologia inclouria la totalitat dels supòsits de
temperatures altes i baixes per a la primera accepció i amb humitat, o
climàtiques, per a la segona.
Dit això, ens semblen bé els paràmetres a tenir en compte per certificar
la bondat dels medis higrotèrmics que indica ENAC al seu document i que
d'altra banda ja ve utilitzant CCI des de fa 40 anys en la certificació
de les seves cambres, com són:
- Estabilitat de temperatura i humitat.
- Uniformitat de
temperatura i humitat.
- Indicació de
temperatura i humitat.
- Inèrcies de
temperatura i humitat.
- Gradients
tèrmics d'escalfament, refredament, humidificació i
assecatge.
En tots els casos, el mètode de "calibratge i validació" es regeix per
la norma UNE EN ISO/IEC 17025 Ap. 5.4, qüestió que considerem correcta i
suficient.
CCI ve desenvolupant des de l'any 1967 cambres d'assaigs climàtics i de
simulació ambiental per a investigació i control de qualitat. Referent a
això és de destacar que CCI ha subministrat aquest tipus de cambres
climàtiques a entitats tan prestigioses com el Consell Superior
d'Investigacions Científiques, INTA, CASA, INDRA, AVE, RENFE, TELEFONICA,
etc., entre altres entitats i universitats diverses.
www.cci-calidad.com |