CAMBRES D'ASSAIGS - CCI CONTROL DE QUALITAT

ARTICLES

IniciEmpresaProductesNovetatsServeisQualitatReferènciesNoticiesArticlesContactar

 

Caracterització de cambres climàtiques

 

 

 

Quan emprem la terminologia "caracterització", sigui de cambres climàtiques o de qualsevol tipus de cambra d'assaigs tèrmics i higrotèrmics, no tenim més remei que fer referència a ENAC, que és l'Entitat Nacional d'Acreditació oficial del Govern espanyol.


ENAC, al seu document
NT-04 Rev. 2 Junio 2004 considera que les certificacions de les cambres d'assaigs no han de ser tractades com a calibratges, sinó com "caracterització de medis isoterms".


Considerem correcte utilitzar el terme "caracterització" per a la certificació de sistemes higrotèrmics, i deixar el concepte de calibratge per als instruments, però com a enginyers, considerem desencertada la terminologia "medis isoterms" per les següents raons:


Al diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua trobem com a accepcions de la paraula isoterm/a, les que a continuació exposem literalment:


(D'iso- i -termos).


1. adj. isotèrmic (que manté la temperatura).

2. adj. Fís. D'igual temperatura.

3. f. Meteor. En corba per a la representació cartogràfica dels punts de la Terra amb la mateixa temperatura mitja d'anual.


Al diccionari no consta isoterm, sinó isotèrmic, i en tot cas fa referència solsament a temperatura i no a humitat. Per tant no és encertada.


En la segona i tercera accepcions, es fa referència a "igual temperatura", resultant que no és adequada la seva utilització ja que un medi isotèrmic pressuposa que la temperatura és idèntica en tot el seu espai, cosa que no és cert (per això ha de ser caracteritzat). D'altra banda, tampoc no fa referència a la humitat, qüestió contradictòria amb la definició del document ENAC, que la preveu. Per tant, tampoc no és encertada.


D'altra banda, en Termodinàmica la paraula isoterm fa referència a temperatures constants i d'irreversibilitat de transferència de calor, d'una banda, i de processos adiabàtics i d'aïllament tèrmic, per un altre. Tots ells no exactament enquadrats en les qualitats exigibles a les cambres tèrmiques i higrotèrmiques per ser considerades caracterizables. Una vegada més, tampoc no fa referència a la variable humitat. Per tant novament considerem que la terminologia "medis isoterms" no és encertada.


(En la imatge s'observa l'interior d'una cambra d'assaigs amb funcions ambientals diverses).


Tampoc no considerem correcte el procediment que segueixen alguns laboratoris i usuaris, consistent a donar per calibrada una cambra d'assaigs sense més que desmuntar el regulador/indicador de temperatura i/o humitat, i portar-lo a calibrar a un laboratori acreditat. Això és absolutament incorrecte, per la senzilla raó que un regulador és un instrument, però una cambra climàtica és un sistema. Un sistema, a més complex, en el qual intervenen molts factors, tals com velocitat de l'aire, potència calefactora instal·lada, coeficient global de transmissió de calor de l'aïllant emprat en la construcció (no tots els fabricants desenvolupen cambres tan perfectament aïllades com per ser definides d'isotèrmiques), mida del recinte (no és el mateix una cambra de 80 litres que de 50.000 litres), mida i geometria de l'espècimen, etc., etc.


Aquests van ser precisament els motius de discrepància plantejats pel Sr. Miguel Angel Beteta Garmendia, (enginyer químic i director tècnic de CCI- CCILAB), en l'última convocatòria del subcomitè tècnic de calibratge de temperatura i humitat celebrat a Madrid, dirigit pel Sr. Robert Benyón de l'INTA, en el qual en representació de CCILAB va participar com a membre de l'esmentat subcomitè.


Segons allà es va manifestar, sota el nostre criteri, el que ha de ser calibrat o caracteritzat, com agradin en anomenar finalment, és l'ESPAI MOSTRAL, és a dir, l'espai aeri en el qual se situen les peces sotmeses a assaig, i no altres llocs de l'interior quan la cambra aquesta buida, perquè el que compta i el que interessa és l'assaig de l'espècimen i no el valor de la temperatura o d'humitat en un angle llunyà de la cambra, per posar un exemple.


No és en cas d'estranyar que al document d'ENAC faci referència a l'absència d'un criteri uniforme dins de l'EA.


Cal recordar que fa ja 6 anys Miguel Angel Beteta Garmendia va proposar la utilització de la terminologia següent:


Caracterització de cambres tèrmiques i higrotèrmiques.


Aquesta terminologia inclouria la totalitat dels supòsits de temperatures altes i baixes per a la primera accepció i amb humitat, o climàtiques, per a la segona.


Dit això, ens semblen bé els paràmetres a tenir en compte per certificar la bondat dels medis higrotèrmics que indica ENAC al seu document i que d'altra banda ja ve utilitzant CCI des de fa 40 anys en la certificació de les seves cambres, com són:


- Estabilitat de temperatura i humitat.

- Uniformitat de temperatura i humitat.

- Indicació de temperatura i humitat.

- Inèrcies de temperatura i humitat.

- Gradients tèrmics d'escalfament, refredament, humidificació i

   assecatge.


En tots els casos, el mètode de "calibratge i validació" es regeix per la norma UNE EN ISO/IEC 17025 Ap. 5.4, qüestió que considerem correcta i suficient.


CCI ve desenvolupant des de l'any 1967 cambres d'assaigs climàtics i de simulació ambiental per a investigació i control de qualitat. Referent a això és de destacar que CCI ha subministrat aquest tipus de cambres climàtiques a entitats tan prestigioses com el Consell Superior d'Investigacions Científiques, INTA, CASA, INDRA, AVE, RENFE, TELEFONICA, etc., entre altres entitats i universitats diverses.

 

www.cci-calidad.com

Inici  Tornar

 Petició oferta          Petició informació          Consulta